viernes, 10 de marzo de 2017

Lattjo: food and healthy life!

Hola a todos,
Aquí os muestro una variante que he hecho del Lattjo, es una versión del juego para aprender contenidos sobre alimentación y hábitos saludables, incluyendo una metodología CLIL para el aprendizaje del Inglés.

La Història com a Ciència

Carlos Broch

La meua proposta com a activitat final és la mateixa que vaig presentar en classe durant la tercera sessió. Consisteix en fer un projecte de treball que conjuge l'aprenentatge de la història i el gust per l'art i pel coneixement de les diverses etapes històriques i artístiques. En aquest cas em centraré en la prehistòria i en les pintures rupestres de la zona del llevant valencià.

miércoles, 8 de marzo de 2017

La leche multicolor.

El Juego que voy a plantear es un experimento cuyo nombre es "La Leche Multicolor".

Para ello necesitamos los siguientes elementos: 
- leche.
- colorante alimentario.
- bastoncillos para los oídos.
- detergente lavavajillas.
- platos hondos.

El experimento consiste en:
Poner la leche en un plato hondo, luego poner las gotas que queramos (libremente) de colorante alimentario de diferentes colores y por último mojando la punta del bastoncillo con lavavajillas ir mojandolo en la leche e ir viendo que sucede.

martes, 7 de marzo de 2017

De què fa gust la Lluna?

La meua proposta és per a treballar en classe el conte "De què fa gust la Lluna?", va dirigit a l'alumnat d'Educació Infantil i va sorgir a partir del nom que van triar per a la classe, Els coets espacials.

Peter Pan de Encarna Salvador

LA MEUA PROPOSTA D 'AULA

Esta proposta d aula esta realitzada durant este trimestre per l alumnat de 1r curs del CEIP Pascual Nácher de Vila-real. Van veure la pel·lícula de Perter Pan i com es va agradar molt van decidir treballar el conte de Peter Pan.

Van pintar el conte de Peter Pan i van llegir totes les dies el conte.

Durant 10 sessions van pintar i llegir el conte.

Desprès van investigar qui era l ' autor i era James Barrie que vivia en Londres i va escriure per a teatre i desprès la novel·la que va cedir els beneficis a l' hospital infantil de Londres. En 1953 Walt Disney va fer la pel·lícula.

Van aprendre la cançó de la pel·licula "Volaras" i en la canço de la pel·licula quan es paren en el Big Ben de Londres es va motivar saber les hores i en matemàtiques van aprendre les hores i van fer un joc per a jugar a les hores que juguen moltes voltes en parelles.

Van pintar i retallar els personatges del conte i els van ficar en un sobre.

Van treballar vocabulari de Peter Pan en angles, valencià i castellà.

Van veure un recorregut de 10 minuts en la pissara digital i van fer un llibre amb els monuments més importants de Londres.

En valencià van fer una descripció de Peter Pan i van aprendre en la classe de música la canço de "Aquella estrella de allá".

Van parlar de Peter Pan i la seua ombra. Van eixir tots al pati per a dibuixar les hombres de cada u i medirles.

També van veure les ombres a la pantalla de la classe i van parlar de la importancia de la llum i l ' ombra.

Van escriure les millors frases de Peter Pan i van averiguar de Vila-real a Londres els kilometres que hi han i van parlar dels mitjans de transport per anar.

També van fer un puzzle de 10 de Peter Pan i Wendy.

Van treballar el plànol del Pais de Maí Més.

I a Carnaval es van disfressar tots del conte de Peter Pan.

Cienciatro

Creo que el nombre dice de qué va mi propuesta: es un proyecto trimestral para trabajar contenidos de Ciencia a través del teatro. En concreto se trata de un pequeño proyecto trimestral, recogido en una sencilla web de googlesites para que las TIC también formen parte del proceso creativo: https://sites.google.com/view/cienciatro

Le he dado una vuelta al tema de las biografías de científicas teniendo que crear los alumnos un producto final sobre ellas con una dramatización sobre la vida de una de ellas. Se trata de un proyecto de trabajos por equipos, pero en este caso de grupos homogéneos para potenciar las inteligencias múltiples de cada alumno/a.

En la web he distribuido la información en diversas ventanas a las que se accede directamente a cada una de las sesiones del trabajo. Los alumnos tiene libertad para distribuirse en los distintos grupos de trabajo, guiados por el docente; y también pueden elegir libremente sobre qué mujer contar su biografía.

En el apartado investigación he realizado una selección de recursos en la que se pueden consultar páginas que recogen biografías de numerosas científicas dirigidas a niños y otras páginas especializadas como la de National Geographic, Muy interesante y Principia. También se les invita a conocer mujeres investigadoras españolas, mujeres que fueron eclipsadas por sus colegas de trabajo o maridos y otras mujeres científicas olvidadas a las que no se les reconoció su trabajo. La web del CSIC les proporciona recursos diversos para consultar y completar la información para crear el guión de teatro de la científica que escojan. Además, consultan páginas de algunos medios de comunicación que también han publicado información sobre científicas como: la BBC, La Vanguardia, El Confidencial y una intervención sobre ellas en el programa La Ventana de la Cadena Ser.

Tras la realización del guión y de los materiales necesarios para la escenificación, tendrán lugar los ensayos de la obra. Después del ensayo general se realizará la sesión de autoevaluación y coevaluación con las rúbricas adjuntas en el apartado general.

Con esta propuesta he pretendido darle otro punto de vista a las biografías trabajando de manera transversal con otras áreas como Lengua y Artística y acercando a todo el centro la vida de estas mujeres con la escenificación de la obra.

Vanessa Ortells Molés

Elaboración de juegos ¿de ciencia?

Mi propuesta para el aula es la elaboración de juegos. Por parte de los alumnos.
Dejándoles libertad creativa. Sólo asegurándonos de que trate sobre ciencia.

La motivación y el interés de los alumnos están garantizados. Y lo más importante de todo esto es el torrente de ideas que tienen y su creatividad.

Ya tenemos en marcha un juego sobre islas científicas, algunos nombres de islas, algunas reglas de juego (tipo trivial), propuesta de elaboración de cartas que acompañen al juego,...

En principio se planteó como un juego de mesa. Ya exploramos cuáles de los polígonos regulares cubrían el plano y cuáles no. El "más chulo" fue el hexágono.

Pero en seguida surgieron nuevas ideas, algunas incluso que modificaban bastante el planteamiento inicial. A saber:

- Otros juegos diferentes al que "ya habíamos consensuado".

- Nuevas aportaciones, o variaciones del proyecto común. Algunas de ellas, que también supondrían alterar aspectos "ya decididos".

Por un lado hay que hacerles ver que cuando ya se ha alcanzado un acuerdo, se debe respetar. Pero el permitirles aportar ideas, y que algunas lleguen a ser aceptadas, contribuye a que lo vean como SU JUEGO. Hay que conjugar ambas cosas.

Y una modificación que rápidamente altera el planteamiento inicial "consensuado": el que el juego no sea de mesa, sino digital. Es la que estamos explorando ahora.

Pero sin descartar el juego de mesa. Elaborar un tablero digital no impide elaborar uno físico; las cartas físicas no impiden la existencia de cartas digitales, etc

A mí me gustaba más el juego de mesa (más manipulativo), pero como una cosa no quita la otra...

Por cierto, espero colgar dentro de poco al menos el diseño del tablero.

Si seguimos la versión digital, usaré la plataforma "Gamesonomy", que es la única que conozco un poco. Lo ideal es que programen ellos, pero por algo hay que empezar. Ah, y deberé estar pendiente de que los recursos no infrinjan derechos da autos ("clase" introducción a los tipos de licencias digitales)...

Es curioso, pero aunque el juego no tratara sobre ciencia, realizarlo digitalmente iniciaría al alumno en la programación ("...todo el mundo debería saber programar..."). Y eso siempre es una buena idea.

Jose Miguel Martinez Monleon

lunes, 6 de marzo de 2017

EFECTO microINVERNADERO


Reconozco que la propuesta surgió improvisada pero está creciendo conforme evoluciona.

Al día siguiente de la primera sesión de este curso tenía previsto empezar el tema INVERNADEROS. Había preparado unas fichas, unas presentaciones, etc.
La cara que me pusieron cuando anuncié que empezábamos tema nuevo encendió la bombilla y les conté que había empezado un curso sobre aprender jugando,...: "¿QUÉ OS PARECE SI HACEMOS UNA COMPETICIÓN DE INVERNADEROS?"

Les faltó tiempo para formular las normas: Se trata de construir un microinvernadero a partir de una tabla de madera y una serie de materiales de fácil disposición. Se marcaron unos plazos y gana quien alcance 8 cm de mata de haba. El premio, que puede ser para varios, es un punto más en la evaluación (ellos lo eligieron también).

Han podido elegir la especie, los materiales, las dimensiones, la ubicación, etc. según sus conocimientos previos y dos sesiones en Internet para investigar criterios de eficiencia en los invernaderos. La evolución de cada microinvernadero está permitiendo que aprendan la importancia de:

- El diseño y la forma del microinvernadero
- Los sistema de estanqueidad y de acceso al interior del invernadero.
- La calidad de los materiales de cubierta y estructura
- Las especies vegetales susceptibles de mejorar su crecimiento en el invernadero.
- La ubicación y orientación
- Las técnicas de pregerminación y estratificación de semillas.
- ...

Por ahora, hemos tenido que tomar una decisión importante: cambiar la especie. Nos hemos dado cuenta de que el calor no sienta bien al haba y la hemos sustituido por maíz.

Está siendo una experiencia muy motivante para ellos y para mi. Aprenden (aprendemos) de lo que han hecho porque aplican lo que han investigado y aprenden de lo que han hecho los demás porque se observan-espían y hay un pique sano: se preguntan cómo han pregerminado las semillas o como han conseguido hacer la puerta sin romper el plástico, etc. Además, como han dejado los invernaderos repartidos por el centro, el resto de alumnos y profesores también les preguntan...

Nacho Lánderer

FEM ÒRBITA


Hola jugadors,
quan Aida ens va proposar pensar una proposta de jugar amb la ciència a l'aula em va vindre al cap el baló d'un mapamundi que ella ens va portar a classe un dia. Des dels Nadals tenia a casa un baló de platja que ens varen regalar a l'aeroport de Castelló quan vam amar a arreplegar a la meua germana que venia per gaudir de les festes amb la família. Doncs ara, ja sabia com el podia aprofitar!!! 

Com que aquest trimestre estem treballant el Sistema Solar a Ciències Socials podríem fer servir aquest joc una volta donats els continguts, per tal de saber si els alumnes els han assolit. Segur que d'aquesta manera els nervis que ens envolten quad estem jugant i la tensió, fent que pensen i donen el millor d'ells.
Així, és que vaig dissenyar el següent joc: FEM ÒRBITA. Abans de jugar, el vaig explicar a l'aula passant-los una fitxa a cadascú per tal de que la llegiren entre tots i entengueren les instruccions a seguir. Una volta van quedar clares vam baixar al pati de l'escola a fer-lo.
L'experiència va ser d'allò més interessant i tots vàrem gaudir repassant el que havíem donat a l'aula, però ara en un escenari diferent: el pati. Vam trencar la rutina, un bon i imprescindible factor sorpresa que els va motivar encara més a participar en aquesta proposta. Al arribar a classe els vaig preguntar i vam fer feedback del joc. Vam tindre com a proposta de millora que la següent vegada el férem baix del porxo, ja que el sol els molestava...

Espere vos haja semblat divertit, nosaltres hem gaudit aprenent!

Moltes gràcies.

Elena Sales Pallarés.

Juegos con tarjetas o cartas de Matemáticas

Yo no tengo una propuesta concreta, sino que voy a dar algunas ideas sobre juegos con tarjetas o cartas (de los de siempre) que podemos utilizar en las distintas unidades didácticas de matemáticas en secundaria, aunque se pueden adaptar su dificultad a distintos niveles. Aquí van algunos ejemplos:


BARAJA DEL SISTEMA MÉTRICO DECIMAL (Y POTENCIAS DE 10 OPCIONAL)
Pueden jugar 4-5 jugadores, y las reglas básicas son las del tradicional juego del "cinquillo", con ello practicamos las distintas unidades del sistema métrico decimal de forma divertida (adjunto foto).


LO TUYO Y LO MÍO
Se trata de una actividad grupal y en la que se pretende solucionar, el problema de la falta de comprensión, por parte de los alumnos, de los enunciados verbales, es una de las juego contribuye a dar significado concreto a frases del tipo de las que aparecen en las 20 tarjetas del juego primeras causas de los errores que se cometen en la resolución de problemas algebraicos (adjunto foto)
Las tarjetas que se presentan van, desde enunciados muy sencillos:
hasta otros, más complicados y de difícil comprensión para muchos alumnos:
.Material:
  • Un tablero numerado del 1 al 49.
  • Dos dados con 6 caras.
  • 10 fichas de distinto color para cada jugador.
  • Una colección de 20 tarjetas con enunciados verbales.
Desarrollo del juego:
Juego para tres o cuatro jugadores, que juegan por turno.
  • Sale quien menor puntuación obtiene en la primera tirada.
  • El primer jugador tira los dados y el siguiente saca una de las 20 tarjetas que permanecen dadas la vuelta en la mesa.
  • Con el número obtenido con los dados por el otro, "lo tuyo", el jugador que ha sacado la tarjeta calcula el número que corresponde a "lo mío", utilizando la frase de la tarjeta, colocándose entonces ese resultado en el tablero y devolviendo la tarjeta al montón.
  • Si el número obtenido no está en el tablero, el jugador pierde su turno.
  • Si la casilla ya está ocupada, el jugador pierde su turno.
  • Si el jugador contrario observa que la operación ha sido incorrecta, se anula la tirada y pasa el turno.
  • Gana quien consiga colocar todas sus fichas.

Por ejemplo, un alumno tira los dos dados y obtiene 7. El siguiente saca, entonces, una tarjeta del montón que dice:



lee la tarjeta y razona, dirigiéndose al alumno que ha tirado los dados:
"Si LO TUYO ha sido 7, LO MIO será cuatro veces LO TUYO, es decir, 28", colocando, seguidamente, su ficha en la casilla 28 del tablero.
A continuación, tira los dados a su vez, sacando una tarjeta el siguiente y prosiguiéndose el juego de la misma forma.
Después de haber jugado varias veces con las 20 tarjetas del ejemplo, es interesante plantear, en una puesta en común, la simbolización de las expresiones que aparecen en las tarjetas.


JUEGO DE TARJETAS CON ECUACIONES
Se trata de una actividad grupal en la que se pretende reconocer ecuaciones equivalentes desde el punto de vista de ecuaciones con la misma solución además de coger agilidad mental y repasar la resolución de  ecuaciones sencillas de primer grado (adjunto foto)

Desarrollo del juego
Se reparte una tarjeta por alumno. Empieza cualquier alumno leyendo la pregunta del anverso de su tarjeta. Por ejemplo, empieza el alumno con la tarjeta:
y pregunta "¿Quién tiene la solución de 3x+4=1?". Todos los alumnos realizan la operación mentalmente y contesta el alumno que posee la tarjeta con la solución:
"Yo tengo −1". Dando la vuelta a su tarjeta, pregunta, a su vez: "¿Quién tiene una ecuación equivalente a 2x+3=5?" y así sucesivamente, hasta que se cierre la cadena.
Para conseguir la participación de todos los alumnos, es necesario que haya una tarjeta por alumno y que su dificultad no deje fuera a parte de ellos.
Cuando se corta la cadena de preguntas y respuestas, por estar algún alumno despistado, se vuelve a leer la pregunta y, si hace falta, con la ayuda de todos, se reanuda el juego.
Una forma de ayudar a que el juego se desarrolle con rapidez, es que se vayan apuntando, en la pizarra, las preguntas y las respuestas correspondientes.


MEMORY GEOMÉTRICO
Se trata de una actividad grupal en la que se pretende ayudar a reconocer cuerpos geométricos (adjunto foto)
Con las reglas del conocido juego The memory pero con una serie de tarjetas con distintos cuerpos geométricos, empezamos a jugar…


Verónica Avinent

domingo, 5 de marzo de 2017

AQUÀTIC

Aquàtic és un joc casolà dirigit de manera específica a un grup de segon de primària. Entre els seus objectius es troben:

- Valorar l'aigua com un bé escàs i necessari.

- Fomentar una actitud de respecte cap al medi ambient.

- Conèixer i integrar la relació entre els diferents estats de l'aigua.

- Entendre i representar el cicle de l'aigua.

- Distingir entre els diferents tipus d'aigua (subterrània, superfícial, dolça o salada).

- Fomentar la creativitat i el treball en equip.

- Fer ús de l'aprenentatge experimental i el mètode científic.

- Fomentar el diàleg i les relacions entre el grup.

El joc serà una ferramenta d'aprenentatge i d'avaluació tant per al docent com per a l'alumnat. Es recomana que, prèviament a la posada en pràctica del joc, els alumnes hagen tingut contacte amb els continguts relacionats.

Es tracta  d'un joc de taula que com a tal disposa d'un tauler amb caselles de preguntes i caselles d'experiments. La idea principal és jugar per equips de quatre o cinc persones de mode que la resposta a les preguntes o la realització de l'experiment siga fruit del debat i l'acord entre tots.

​Les targetes de preguntes inclouen des de reflexions sobre continguts treballats a demandes de dibuixos a la pissarra. Les targetes d'experiments proposen experiències relativament senzilles (van dirigides a alumnat de segon de primària) algunes de les quals hauran de ser realitzades amb la supervisió de l'adult. Totes elles tenen en comú l'ús de l'aigua i l'apreciació de com canvien les reaccions dels cossos en contacte amb ella.


​Us deixe un exemple d'experiment. L'avantatge del joc és que es poden anar elaborant noves targetes a mesura que ja s'haja jugat i s'hagen realitzat les experiències o s'hagen assolit conceptes.

El mètode de participació és el comú. Un membre del grup llança el dau i avança el nombre de caselles que correspon. Aleshores se'ls fa una pregunta o se'ls enuncia un experiment. Per cada pregunta encertada guanyen un litre d'aigua i per cada experiment ben realitzat una ampolla de cinc litres. Existeixen algunes targetes de "sort" que et regalen litres d'aigua.

Tots els equips han d'arribar a la casella de "fi". Guanyarà l'equip que més litres d'aigua haja estalviat quan arribe.

Les preguntes s'elaboren a partir del currículum que correspon al curs i dels dubtes o temes que els alumnes han  anat fent nàixer en les sessions prèvies al joc (per què l'aigua a voltes té sabor, per què no recomanen beure de l'aixeta...). 
Jo considere que el gran avantatge del joc és, a banda del diàleg entre ells i la part lúdica dels experiments, la flexibilitat que ofereix el fet de variar les targetes a mesura que els xiquets plantegen reptes o, en el cas del docent, al canviar de grup. .El joc el poden guiar diferents fils conductors, missatges que es van repetint, com pot ser, la importància de cuidar el medi ambient i racionar el consum d'aigua.


Marta Castelló Cubero

sábado, 4 de marzo de 2017

L'astronauta

La proposta que presente ací està pensada per formar part d'un projecte de treball sobre el sistema solar i està dirigida als alumnes de 1r i 2n de Primària.
Per dissenyar-la, he pres com a punt de partida el conte How to catch a star de Oliver Jeffers, que vaig compartir a la casella 9.
El joc, tipus Trivial, es diu L'astronauta i l'objectiu es aconseguir reunir cinc objectes de l'espai per aconseguir el Carnet d'astronautes. Per fer-ho, en equips de quatre o cinc persones, han de contestar correctament una sèrie de preguntes. Per cada pregunta encertada, l'equip aconsegueix un objecte de l'espai. D'aquesta manera, els alumnes repassen tot allò que han après, però de forma lúdica.
El material per jugar al joc són les targetes de preguntes i els carnets d'astronautes (1 per equip o 1 per xiquet). El joc es pot ampliar amb més targetes en funció dels continguts treballats i es pot augmentar la dificultat afegit un determinat temps per donar la resposta.


Proposta: Ainhoa Sánchez Gómez 

miércoles, 1 de marzo de 2017

Los líquidos flotan y se hunden


Hola a todos/as!

Cuando hablamos de ciencia una de las cosas que me vienen primero a la cabeza es : experimentos. Es por ello que mi propuesta consiste en hacer un experimento en el aula de 6º de primaria.

Material: Agua coloreada, miel, aceite vegetal, recipiente, diversos objetos( arandela, grano uva y macarrón)

Descripción:

Primero vertimos miel en el recipiente, seguidamente la misma cantidad de aceite sobre la miel y después otra cantidad igual de agua coloreada. Los tres líquidos formarán tres capas superpuestas. En segundo lugar dejamos caer los objetos para ver como flotan. Y finalmente observamos que los objetos flotan a alturas diferentes. Se hunden hasta que encuentran un líquido de mayor densidad que la suya. En ese líquido flotan.

Para medir la densidad de cada uno de los tres líquidos propuestos también podemos crear un densímetro con una pajita y en su parte inferior una bolita de plastilina. El nivel de flotación dependerá de la densidad del líquido.

Mi propuesta consiste en previo a la realización del experimento que ellos puedan explicar como será el orden en el que se quedarán los líquidos: ¿Cuál quedará en la parte inferior?¿En el medio? ¿Y el la parte superior?¿ Y los objetos? Cuándo cada alumno/a haya hecho su propuesta se procederá a la realización del experimento, me gustaría coger a dos voluntarios e ir guiándolos. Con la realización de las preguntas pretendo hacerles reflexionar y también es una manera de que muestren interés porque querrán saber si han acertado o no.

OBSERVACIONES tras su realización:


-Aunque tenia mis dudas si hacerlo o no en el último curso porque igual les resultaba muy fácil he de decir que ha sido un buen curso para realizarlo.

- Inicialmente y dado que se trata de un experimento mi idea era que lo hicieran dos alumnos/as y el resto participara en la realización de las hipótesis. Pero ellos me han propuesto que podían salir por parejas e ir participando de la siguiente manera: dos vierten la miel, la siguiente pareja el aceite, la siguiente el agua colorada e igual con los objetos. Así y dado que era una clase poco numerosa han podido participar todos.

- Las preguntas e hipótesis se han ido realizado primero las referentes a los líquidos y una vez visto el resultado de los líquidos, las de los cuerpos sólidos. Les gusta mucho ver cuantos piensan una cosa y cuantos otra....y por supuesto quien ha acertado.

- Viendo el resultado, el colorante para el agua es preferible de un color suave para que se vea el objeto.

- Considero muy importante la actitud del docente. Ha de hacerles preguntas para crear interés, reflexionar sobre lo que dicen los compañeros, poner ejemplos cercanos a los menores. Incluso si te atreves convertirte en científico y hacerlos científicos. También considero importante que se pueda realizar un cartel de laboratorio, cambiar el aula ordinaria, incluso si se pudiera utilizar material (probetas, pipetas)

- Tenían interés por ver que pasaba si lo removían,...¡ Pues a removerlo! ¡Hay que experimentar!

Un saludo

Verónica Rus

CONTE-BIOGRAFIA DMITRI MENDELEIEV




Proposta de Juan Pallarés Monfort




L'activitat que proposo és contar la vida de Dmitri Mendeleiev i els seus descobriments més importants com si fora un conte, ajudant-me d'elements com un gorro rus, una barba postissa,... i acompanyant la narració amb imatges. Pense que és important que els nostres alumnes
treballen algunes biografies de científics en cada curs, i, a partir de contar aquesta jo en classe, faria que, en grups, prepararen ells algunes altres biografies.

DMITRI MENDELEIEV: PARE DE LA TAULA PERIÒDICA

Això era una vegada l'any 1834. En Tobolsk, un petit poble de Siberia, en el cor de Russia, va néixer un nen, el menor de 17 germans, una freda nit d'hivern. El seus pares, Ivan Pavlovich i Maria Dmitrievna Mendeleiev, li van ficar al nen Dmitri Ivánovich. Ben prompte, la desgràcia va caure sobre la familia, ja que el mateix any en que va néixer Dmitri, el seu pare, que era el mestre de l'escola del poble, es va quedar cec, i va perdre la seva feina. La mare, per poder treure avant a la família, es va fer càrrec d'una fàbrica de cristall que havia fundat l'avi de Dmitri.


Passaren els anys i Dmitri va anar a l'escola, on destacava molt en ciències, encara que era molt dolent en ortografia... Un químic de la fàbrica de cristall i un cunyat de sa mare exiliat polític li inculcaren l'amor per la ciència al jove Dmitri. Però novament la desgràcia va caure sobre la seva família, ja que el mateix any que Dmitri acavaba el batxillerat, el pare de Dmitri va morir i la fàbrica de cristall es va destruir degut a un incendi. La mare de Dmitri va decidir utilitzar els estalvis de la família per a que Dmitri pogués continuar estudiant, en lloc de reconstruir la fàbrica. Així, Dmitri, la seva mare i una germana que encara no s'havia independitzat, marxaren a viure a Moscou, per a que Dmitri anés a la Universitat. No obstant, degut als seus orígens tan humils, les portes de les universitats de Moscou i Sant Petersburg es tancaren per al jove Dmitri, que es va tenir que conformar amb estudiar al Institut Pedagògic de Sant Petersburg. 


El talent de Mendeleiev es va veure ben aviat, ja que als 23 anys ja era professor de Química en la Universitat de Sant Petersburg i col•laborava en diverses investigacions amb alguns dels millors científics de l'època com Kirchoff o Bunsen. Durant 10 anys va seguir exercint de docent i treballant de manera incansable, era un autèntic addicte al treball i en aquesta època va escriure diversos llibres sobre química i agricultura. Tenia fama de ser un rondinaire i un malcarat, ja que mentre treballava, renegava, cridava i grunyia. Ell deia que ho feia així per mantenir la salut i no contraure úlceres. A més a més, portava sempre el pel regirat i una llarga barba que solament es retallava una vegada a l'any.


En 1862, per a millorar la seva imatge i el seu aspecte, la seva germana el va obligar a casar-se amb una dona a la qual ell no volia. Tot i tenir 3 fills amb ella, va ser una època infeliç per a Dmitri en l'aspecte personal. Però va ser una bona època en l'aspecte científic: en 1867 va ser nomenat catedràtic de Química de la Universitat de Sant Petersburg i en 1869 va publicar la seva obra més coneguda: Principis de Química, on es troba recollida la primera taula periòdica dels elements químics. El seu amor a la química, la seva capacitat d'ordre i estructuració, el seu enginy i capacitat de predicció i la seva minuciositat, van fer possible aquest important assoliment. A més a més, els seus coneixements en petroquímica i agricultura, els seus ideals liberals i la seva capacitat d'aplicar la ciència a les activitats quotidianes van fer de Mendeleiev un dels personatges més influents en la Rússia d'aquells anys i fou conseller del govern rus en molts aspectes. Va contribuir a la construcció de la primera refineria de petroli del país, va millorar l'agricultura amb nous fertilitzants i noves tècniques de conreu, va ser ambaixador científic de Russia per tota Europa i els Estats Units, va fer també aportacions a la navegació naval i a la aeronàutica... ho sigui que va estar molt ocupat.


En 1882, Dmitri per fi va aconseguir el divorci de la seva dona i ràpidament, va viatjar a Roma, a buscar a la dona de qui estava enamorat: Anna Ivanovna Popopa, 26 anys menor que ell. Allí es va tornar a casar, esta vegada per amor, i van tenir 4 fills. Dmitri va ser acusat de bigàmia, ja que la llei russa prohibia casar-se una altra vegada abans de 7 anys després del divorci, però al final la culpa va recaure en el retor que els va casar i Dmitri es va lliurar. 


Els següents anys, amb el reconeixement de tota Rússia i la felicitat personal van ser molt bons per a Dmitri, qui mai va parar de treballar i investigar noves maneres d'ajudar a la humanitat mitjançant la ciència.. Un bon dia va preparar un viatge en globus per a estudiar un eclipsi i, com aquell dia feia vent i plovia i el globus no es podia elevar amb tant de pes, va decidir deixar tots els aparells i al pilot a terra i va fer el viatge ell sol. Així era Mendeleiev, tot un personatge!

En 1890, Dmitri es va retirar de la seva càtedra de la Universitat indignat perquè no es respectaven els drets dels seus alumnes i es va retirar de la vida política. Va començar a treballar com a Director de l'Oficina de Pesos i Mesures Russa, on va establir les pautes d'elaboració del vodka per encàrrec del govern. Així, es pot considerar a Mendeleiev com el pare del vodka rus, ja que va ser ell qui va establir com s'havia de fer i va demostrar que la graduació de 40º és ideal per a que conservi tot el seu sabor. Els seus estudis es van aplicar després a l'elaboració de ginebra i whisky en altres països.

Els últims anys de la vida de Mendeleiev van ser durs, ja que la manera de pensar dels dirigents russos va canviar i Dmitri tenia unes idees massa liberals per al seu gust. Va començar a ser desprestigiat i no se'l va admetre en l'Academia Russa de les Ciències, a pesar de tot el que havia fet pel seu país. Va morir, quasi cec, en 1907 a Sant Petersburg. 

Dmitri, aquell nen humil de Siberia, està considerat avuí en dia com un geni, no solament per la seva capacitat per a aplicar la ciència o pel fet de dissenyar la primera Taula Periòdica, sinó també pels nombrosos treballs realitzats al llarg de la seva vida en camps com l'agricultura, ramaderia, indústria, petroli, etc. i, sobretot, per ser un dels més grans mestres del seu temps, capaç de contagiar l'amor per la ciència a molts alumnes. Tot i haver sigut condecorat amb molts premis, haver tingut el respecte i l'admiració dels científics més importants del seu temps i haver-li fet molts homenatges, Mendelieiev mai va ser reconegut amb un premi Nobel, les dues primeres vegades que va estar nomenat se li va atorgar a un altra persona i, l'any que li'l anaven a donar, conjuntament amb Cannizaro, va morir abans de poder rebre'l.

Els químics sempre li estarem agraïts a Mendeleiev pel seu treball, i el recordem cada vegada que mirem la taula periòdica, on, en una de les seves caselles, la 101, el podem trobar rodejat per aquells elements químics que tant va estimar en la seva vida.

I conte contat, conte acabat!!

Publicaciones del curso "Descubriendo la Ciencia mediante el juego en la Educación Secundaria" del CEFIRE de Valencia 17VA77IN010

En este artículo publicamos el resúmen del curso "Descubriendo la Ciencia mediante el juego en la Educación Secundaria" 17VA77IN010 realizado recientemente en el CEFIRE de Valencia. Estuvimos muy satisfechos con la experiencia. :-)

Para celebrarlo, queremos compartir con otr@s compañer@s los tesoros que hemos publicado en Internet. Recogimos nuestros tesoros en tres Padlets colaborativos:
Y cada participante publicó sus propuestas en este mismo blog:


RAÚL JOSÉ ABELLÁN AGUSTÍN
CARLOS JAVIER ALARCON FEBRERO
FRANCISCO JAVIER ARENAS ESTEVE
Maria Belen Bautista Peris
Miguel Angel Bueno Juan
Enrique Calvé Lafuente
Ana Paz Gomez Berzosa
Jose Emilio Mandingorra Benlloch
Paloma Dolores Martinez Fernandez
Berta Mateu Lleti
Fatima Miro Estruch
Laura Redondo Castillo
Veronica Sanchez Moreno
Lourdes Sena Iglesias
Maria Jesus Serrano Blasco
Isabel Soriano Sabater
Jose Miguel Vila Muñoz

Estamos segur@s de que su trabajo inspirará a otr@ compañer@s. Si os gustan sus propuestas, déjales un comentario. ;-)