jueves, 20 de julio de 2017

Nen o nena?

Temps era temps.... i aquesta història va passar fa un temps, que ens anem a anar enrere concretament 156 anys. Estem actualment en el segle XXI,.... doncs anem cap a enrere..... saltem tot el segle XX, continuem enrere.... i ens quedem a poc més de la meitat del segle XIX. Més concretament ens situem a l'any 1861.

Ens trobem en Cavendish, Vermont, als EEUU. Veiem una casa humil, on viu una família amb una situació econòmica que podem qualificar de pobra. I en aquella casa, un 7 de juliol de 1861 naix Nettie Maria Stevens. Aquesta és la història d'aquella nena.


Nettie era realment la 3ª filla del matrimoni format per Julia i Efraïm, però els seus dos germans majors varen morir abans que ella naixquera. Nettie va créixer junt a la seua germana menuda Emma.

A més, quan Nattie tenia 4 anys, la seua mare va morir. Poc després son pare, que era fuster, es va tornar a casar i la família es va traslladar de lloc.

Nettie tingué una infantesa junt a la seua germana com qualsevol xiqueta de la seua època. Son pare sí que les va deixar anar a l'escola, on pràcticament eren les úniques xiques. Nettie, a més, va demostrar una excepcional capacitat per a la geometria, la química i l'àlgebra.

Va fer estudis de secundaria en un centre que incloïa entre les seues regles de fundació que daten del 1792 que:

L'escola seria lliure per a qualsevol nacionalitat, edat o sexe

Aquesta idea era un fet, si tal volta no excepcional per a una època on sí que les xiques podien estudiar, però sí que era estrany que arribaren a fer-ho. De fet, quan es va graduar, només tres dels 11 xiquets eren xiquetes.

Nettie es va graduar com a mestra y va estudiar quatre cursos en dos anys així que ens podem fer una idea de com era d'espavilada i treballadora. Estudiar li agradava.

Ja hem mencionat que la situació de la família era pobra i humil. De fet, Nettie robava penics per poder pagar-se els estudis i va haver de donar classes i treballar com a professora de llatí, anglès, matemàtiques, fisiologia i zoologia en l'escola superior de Lebanon. Ho abraçava pràcticament tot. També hagué de treballar com a bibliotecària.... Per què???? Amb una única finalitat: volia estalviar tot el que pogués perquè realment Nettie volia tindre estudis superiors. Ella no es conformava amb ser professora. Ella volia estudiar ciència.

Quan va deixar de treballar com a mestra li van escriure un comentari per a acomiadar-se:

" Mentres ho lamentem per nosaltres, ens alegrem de veure a la Srta Stevens en una posició més acorde amb les seues capacitats"
I com tot allò que es va plantejar en la vida, amb perseverança ho aconseguí. Ens trobem per l'any 1896 quan va creuar el país i es va establir a California, on es va matricular en la Universitat de Stanford. No va poder fer-ho abans per falta de recurs econòmic.
Quina edat tenia Nettie????? Us recorde que va naixer en 1861.......

35!!!!!!!!!!!!!!!!!!


35 anys. Ens tornem a situar un poc. Estem a finals del S. XIX i som dones de 35 anys.  Què s'esperaria de nosaltres en la societat?

Nettie va haver de treballar per a sobreviure i ho va aconseguir en una època en la que les dones estaven predestinades a casar-se i ser mares o com a màxim aspirar a ser professores, infermeres o secretaries.

Nettie no va seguir les normes de la societat, ella volia ser científica. Vivia per a la ciència i li donava igual el temps que passara por poder aconseguir els seus objectius.

En 1903 va obtindre el seu doctorat i va contar amb professors tan importants com Wilson i Morgan. Així es com Nettie va entrar en contacte amb els investigadors més atractius del moment en camps com la citologia (recordeu, estudien la cèl·lula) i la genètica (recordeu que només 3 anys abans havien redescobrir les lleis de Mendel).

I ara sí... ens centrarem en el seu gran descobriment i aportació més interessant al món de la biologia. En un dels aspectes on ella estava més interessada era el fet de per què els nens naixen nens i les nenes naixen nenes.

Va investigar llargues hores junt al seu gran company de viatge: el microscopi. Junts passaven llargs matins i vesprades observant cèl·lules d'insectes que estudiava, com el cuc de la farina o la mosca Drosophila.

Per poder fer-ho havia de conèixer tècniques de tinció, ja que les cèl·lules vistes baix el microscopi òptic són pràcticament transparents i no podem apreciar els seus components. Però amb colorants i tincions se'ns permet descobrir un món amagat.

Però tornem a la història de la nostra protagonista. Fins aquell moment, la humanitat i els filòsofs havien inventat tot tipus de teories per poder explicar per què un nen naix nen i una nena naix nena: uns deien que depenia de la temperatura del cos del pare (del pare!!!! Com si la mare no fora la que contribueix més que ningú al desenvolupament del nou ésser). L'home sempre era més important que la dóna. Altres deien que depenia de la nutrició, etc., però ningú podia provar res.

Així que gràcies al seu treball va descobrir la existència d'uns cromosomes particulars on en el cas de les dones (les femelles) tenia un mida més llarga que el que observava en el cas dels homes (els mascles). Va donar amb la clau exacta de la determinació del sexe!!!!!

La seua condició de dóna la va deixar en un segon plànol. Per què? Per què en el mateix any en què ella estava realitzant aquestes investigacions, un altre científic de més renom, Wilson, està arribant a les mateixes conclusions. De fet, la informació científica del descobriment dels cromosomes sexuals apareix com:

(Wilson & Stevens, 1905)

Realment, l'article que va publicar Wilson, feia menció que els seus descobriments concordaven amb els observats per Nettie, cosa que demostra que Wilson coneixia el treball que estava fent la seua companya i en certa manera reconeixia la seua prioritat.

El principal problema que tingué Nettie fou l'econòmic per poder accedir a tenir estudis superior. El seu gran amor va ser la ciència.

A part dels seus importants descobriments dins del camp de la ciència, Nettie va fer una aportació singular:

Va fer saber que hi havia nombroses dones treballadores dins del camp de la investigació biològica. De fet en els seus treballs posa especial cura en fer veure que no era la primera ni estava sola, amb molt d'interès en fer visible a altres investigadores. Va omplir les seues publicacions amb dites i referències al treball de altres companyes de professió per enaltir la seua labor.

Nettie va morir als 50 anys (al 1912) irònicament per ser dóna: Va morir per un càncer de mama. Conte ve, conte va, i si no és mentida veritat serà...

Necrològica: La Srta Stevens va fer una contribució en un descobriment d'importància i el seu nom serà recordat per aquest fet quan els detalls de les seues investigacions hagen arribat a incorporar-se al cos central del tema d'estudi.  
                                                                                                                                                                                                                                                                                                   Morgan, 1912


Aquest es el doodle que li fa fer google l'any passat (2016) en l'aniversari dels 155 anys del naixement de Nettie.



Beatriz Galindo


L'experiment que pot acompanyar la nostra narració:

Utilitzaria la peculiaritat d'algunes solucions o tincions per detectar substàncies àcides o bàsiques. Estaríem realment fent ciència més relacionada amb el món de la química, però no oblidem que els colorants que s'usen en biologia per a tenyir preparacions són colorants que permeten tenyir en funció de la qualitat de basòfila o acidòfila que siga eixa part de la cèl·lula.
Tindríem preparat un full, on hauríem dibuixat un cercle ben gran, com si fora el cercle de la preparació que s'observa baix el microscopi. I hauríem pintat amb un pinzell y una solució d'amoníac uns cromosomes formant unes "X", que a l'aixecar-se, no apreciaríem en principi. I quan expliquem la part del conte que parla de com els colorants son necessaris per poder veure les cèl·lules al microscopi i diferenciar les seues parts, ho polvoritzaríem amb fenolftaleïna diluïda, per exemple. En aquest cas, el nostre dibuix fet amb amoníac apareixeria de color rosa.  O també podríem polvoritzar-ho amb una solució preparada amb uns pètals de rosa roja amb alcohol de 96º, i aconseguirem que el nostre dibuix fet amb una solució bàsica es torne de color verd en aquest cas.

Link de l'experiment que mostra com preparar l'indicador mitjançant pètals de rosa: https://youtu.be/5b4etgY0ndI
 

Referències

4 comentarios:

  1. Lidón Montañés20 de julio de 2017, 9:05

    Com la de tantes altres dones dedicades a la ciència, la seva vida és conmovedora i denota una grandesa humana reservada als millors (humilitat, generositat...). Sembla que està aconseguint un merescut reconeixement, que amb el teu homenatge és un poc major.
    M'ha agradat molt conéixer-la.

    ResponderEliminar
  2. Mai havia pensat que el cognom Stevens feia referència a una dona i m'alegre molt d'haver-ho descobert! Gracies!

    ResponderEliminar
  3. Desconeixia aquesta científica, la seua vida i trajectòria professionals m'han resultat admirables. M'ha agradat moltíssim la teua narració. Gràcies per compartir-la!

    ResponderEliminar
  4. As claimed by Stanford Medical, It's really the ONLY reason women in this country live 10 years longer and weigh on average 19 KG less than us.

    (And by the way, it has totally NOTHING to do with genetics or some secret exercise and absolutely EVERYTHING related to "how" they eat.)

    BTW, I said "HOW", and not "what"...

    CLICK this link to find out if this quick test can help you unlock your true weight loss potential

    ResponderEliminar