El viatge de Valentina

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Valentina que va nàixer fa molts anys en un xicotet poble de Rússia. Sabeu on esta Rússia? Voleu que ho busquem en la bola del mon que tenim al racó de l'exploració?

La seva família era llauradora i no disposaven de molts recursos. Quan va acabar l'escola, es va posar a treballar amb sa mare en una fàbrica tèxtil per ajudar a casa. A MÉS A MÉS, COM QUE ERA UNA XIQUETA MOLT INQUIETA I EXPLORADORA, VA DECIDIR CONTINUAR ESTUDIANT. Va anar també a la universitat on va estudiar enginyeria tècnica industrial.

La seva afició sempre havia sigut "volar", per això, es va apuntar a un club de paracaigudisme. Sabeu que es un paracaigudes? Voleu voren un? Voleu que en fem un cadascú per dur-lo a casa i ensenyar-lo als pares?

Va ser instructora de paracaigudisme. Hi havia un comitè que recorria clubs de paracaigudisme en busca de gent especialitzada per poder viatjar a l'espai. De 400 dones, només cinc varen ser nombrades com a cosmonautes i sols una viatjaria a l'espai. Qui penseu que va ser l'elegida? QUINA VA SER LA SORPRESA? DONCS QUE VALENTINA VA SER L'ELEGIDA.



HI HAVIA GENT QUE NO CONFIAVA EN QUE UNA DONA POGUERA ANAR A L'ESPAI I HO POSSAVEN EN DUBTE. Valentina, que era una jove molt valenta i que sempre aconseguia allò que es proposava, va entrenar molt per poder augmentar la resistència del seu organisme per al vol espacial. Va entrenar molt per a l'aterratge tant per si fos a terra com per si fos al mar.

Un 16 de juny de l'any 1963, amb tan sols 26 anys d'edat, es va convertir en la primera dona en viatjar a l'espai. En aquest viatge, ella va ser coneguda amb el nom de "chaika", que volia dir gavina en rus. El viatge va durar 70 hores i 50 minuts. anem a pensar això quants dies son... (agafem un rellotge gegant que tenim a l'aula i explorem amb els xiquets per saber quans dies son)...

Per al seu descens, va tindre que llançar-se en paracaigudes des de més de 6000 metres d'altura, caent a un llac del que va tindre que nedar una estona per poder arribar a terra. Estava molt cansada i quasi no li quedaven energies.

En el seu viatge que ella ens diu que va ser meravellós, va poder veure una nova alba cada hora i mitja. També va veure la terra la qual li va semblar molt bella. Tant bella com una flor.

A vosaltres com vos sembla una flor? ...

DESPRÉS DE LA MISSIÓ ESPACIAL, ES VA GRADUAR COM A ENGINYERA ESPACIAL I, POSTERIORMENT, ES VA DOCTORAR EN ENGINYERIA.

No hem d'oblidar que també va guanyar una medalla d'or de la pau de les nacions unides. Recordeu que es la pau? Com ho vam celebrar a l'escola? Qui me ho conta? Que vam soltar cap al cel?

A la fi, es diu que ELS SENTIMENTS QUE valentina TENIA en referència A LA TERRA VAN SER D'AMOR cap a la seua llar.
I conte contat, ja s'acabat!!!

Propuesta de JESSICA MARTÍNEZ ANDRÉS