CONTE-BIOGRAFIA DMITRI MENDELEIEV

Proposta de Juan Pallarés Monfort

L'activitat que proposo és contar la vida de Dmitri Mendeleiev i els seus descobriments més importants com si fora un conte, ajudant-me d'elements com un gorro rus, una barba postissa,... i acompanyant la narració amb imatges. Pense que és important que els nostres alumnes

treballen algunes biografies de científics en cada curs, i, a partir de contar aquesta jo en classe, faria que, en grups, prepararen ells algunes altres biografies.

DMITRI MENDELEIEV: PARE DE LA TAULA PERIÒDICA

Això era una vegada l'any 1834. En Tobolsk, un petit poble de Siberia, en el cor de Russia, va néixer un nen, el menor de 17 germans, una freda nit d'hivern. El seus pares, Ivan Pavlovich i Maria Dmitrievna Mendeleiev, li van ficar al nen Dmitri Ivánovich. Ben prompte, la desgràcia va caure sobre la familia, ja que el mateix any en que va néixer Dmitri, el seu pare, que era el mestre de l'escola del poble, es va quedar cec, i va perdre la seva feina. La mare, per poder treure avant a la família, es va fer càrrec d'una fàbrica de cristall que havia fundat l'avi de Dmitri.


Passaren els anys i Dmitri va anar a l'escola, on destacava molt en ciències, encara que era molt dolent en ortografia... Un químic de la fàbrica de cristall i un cunyat de sa mare exiliat polític li inculcaren l'amor per la ciència al jove Dmitri. Però novament la desgràcia va caure sobre la seva família, ja que el mateix any que Dmitri acavaba el batxillerat, el pare de Dmitri va morir i la fàbrica de cristall es va destruir degut a un incendi. La mare de Dmitri va decidir utilitzar els estalvis de la família per a que Dmitri pogués continuar estudiant, en lloc de reconstruir la fàbrica. Així, Dmitri, la seva mare i una germana que encara no s'havia independitzat, marxaren a viure a Moscou, per a que Dmitri anés a la Universitat. No obstant, degut als seus orígens tan humils, les portes de les universitats de Moscou i Sant Petersburg es tancaren per al jove Dmitri, que es va tenir que conformar amb estudiar al Institut Pedagògic de Sant Petersburg. 

El talent de Mendeleiev es va veure ben aviat, ja que als 23 anys ja era professor de Química en la Universitat de Sant Petersburg i col•laborava en diverses investigacions amb alguns dels millors científics de l'època com Kirchoff o Bunsen. Durant 10 anys va seguir exercint de docent i treballant de manera incansable, era un autèntic addicte al treball i en aquesta època va escriure diversos llibres sobre química i agricultura. Tenia fama de ser un rondinaire i un malcarat, ja que mentre treballava, renegava, cridava i grunyia. Ell deia que ho feia així per mantenir la salut i no contraure úlceres. A més a més, portava sempre el pel regirat i una llarga barba que solament es retallava una vegada a l'any.


En 1862, per a millorar la seva imatge i el seu aspecte, la seva germana el va obligar a casar-se amb una dona a la qual ell no volia. Tot i tenir 3 fills amb ella, va ser una època infeliç per a Dmitri en l'aspecte personal. Però va ser una bona època en l'aspecte científic: en 1867 va ser nomenat catedràtic de Química de la Universitat de Sant Petersburg i en 1869 va publicar la seva obra més coneguda: Principis de Química, on es troba recollida la primera taula periòdica dels elements químics. El seu amor a la química, la seva capacitat d'ordre i estructuració, el seu enginy i capacitat de predicció i la seva minuciositat, van fer possible aquest important assoliment. A més a més, els seus coneixements en petroquímica i agricultura, els seus ideals liberals i la seva capacitat d'aplicar la ciència a les activitats quotidianes van fer de Mendeleiev un dels personatges més influents en la Rússia d'aquells anys i fou conseller del govern rus en molts aspectes. Va contribuir a la construcció de la primera refineria de petroli del país, va millorar l'agricultura amb nous fertilitzants i noves tècniques de conreu, va ser ambaixador científic de Russia per tota Europa i els Estats Units, va fer també aportacions a la navegació naval i a la aeronàutica... ho sigui que va estar molt ocupat.


En 1882, Dmitri per fi va aconseguir el divorci de la seva dona i ràpidament, va viatjar a Roma, a buscar a la dona de qui estava enamorat: Anna Ivanovna Popopa, 26 anys menor que ell. Allí es va tornar a casar, esta vegada per amor, i van tenir 4 fills. Dmitri va ser acusat de bigàmia, ja que la llei russa prohibia casar-se una altra vegada abans de 7 anys després del divorci, però al final la culpa va recaure en el retor que els va casar i Dmitri es va lliurar. 

Els següents anys, amb el reconeixement de tota Rússia i la felicitat personal van ser molt bons per a Dmitri, qui mai va parar de treballar i investigar noves maneres d'ajudar a la humanitat mitjançant la ciència.. Un bon dia va preparar un viatge en globus per a estudiar un eclipsi i, com aquell dia feia vent i plovia i el globus no es podia elevar amb tant de pes, va decidir deixar tots els aparells i al pilot a terra i va fer el viatge ell sol. Així era Mendeleiev, tot un personatge!

En 1890, Dmitri es va retirar de la seva càtedra de la Universitat indignat perquè no es respectaven els drets dels seus alumnes i es va retirar de la vida política. Va començar a treballar com a Director de l'Oficina de Pesos i Mesures Russa, on va establir les pautes d'elaboració del vodka per encàrrec del govern. Així, es pot considerar a Mendeleiev com el pare del vodka rus, ja que va ser ell qui va establir com s'havia de fer i va demostrar que la graduació de 40º és ideal per a que conservi tot el seu sabor. Els seus estudis es van aplicar després a l'elaboració de ginebra i whisky en altres països.

Els últims anys de la vida de Mendeleiev van ser durs, ja que la manera de pensar dels dirigents russos va canviar i Dmitri tenia unes idees massa liberals per al seu gust. Va començar a ser desprestigiat i no se'l va admetre en l'Academia Russa de les Ciències, a pesar de tot el que havia fet pel seu país. Va morir, quasi cec, en 1907 a Sant Petersburg. 

Dmitri, aquell nen humil de Siberia, està considerat avuí en dia com un geni, no solament per la seva capacitat per a aplicar la ciència o pel fet de dissenyar la primera Taula Periòdica, sinó també pels nombrosos treballs realitzats al llarg de la seva vida en camps com l'agricultura, ramaderia, indústria, petroli, etc. i, sobretot, per ser un dels més grans mestres del seu temps, capaç de contagiar l'amor per la ciència a molts alumnes. Tot i haver sigut condecorat amb molts premis, haver tingut el respecte i l'admiració dels científics més importants del seu temps i haver-li fet molts homenatges, Mendelieiev mai va ser reconegut amb un premi Nobel, les dues primeres vegades que va estar nomenat se li va atorgar a un altra persona i, l'any que li'l anaven a donar, conjuntament amb Cannizaro, va morir abans de poder rebre'l.

Els químics sempre li estarem agraïts a Mendeleiev pel seu treball, i el recordem cada vegada que mirem la taula periòdica, on, en una de les seves caselles, la 101, el podem trobar rodejat per aquells elements químics que tant va estimar en la seva vida.

I conte contat, conte acabat!!